• 1_gracia_pinyaka_del_8.jpg
  • 2-evolucion.jpg
  • 3_tota_la_colla.jpg

Bateig Castellers de París

on 08 Mai 2017
Vist: 331

Bateig Castellers de París

 

Aeroport del Prat. 7h del matí: Un grup de bandarres es disposava, amb il·lusió, a fer el check-in per agafar un avió que, teòricament, dues hores més tard s’havia d’enlairar direcció París.

Aeroport del Prat. 12h del migdia: Un grup de bandarres es preguntava per què el seu avió encara no ha sortit! I és que el vol es va endarrerir considerablement fent perillar l’arribada a temps a l’actuació que els Castellers de París havien organitzat a la plaça de la Fontaine situada al Parc de la Villete a les 15h de la tarda.

L’avió va sortir finalment més de tres hores tard i va aterrar a París poc abans de la hora convocada per a l’actuació: ja no hi havia temps per ser puntuals. El pla inicial era anar a deixar les coses a l’alberg i després dirigir-se a la plaça, però es va optar per anar-hi directament i poder fer aquesta actuació, encara que fos tard.

 

 

Algunes camises blau cel (que havien optat per altres maneres i moments a l’hora de desplaçar-se a la capital francesa) ja es podien veure al lloc de l’actuació quan el gruix principal de la colla del Poble Sec hi arribava en diversos taxis per tal de trigar el menor temps possible. Tot i així, els Castellers de Lleida (que venien en autocar) es van perdre i encara van arribar-hi una mica més tard.

Finalment, a la plaça s’hi podien veure ja tres colles castelleres enfaixades i disposades a donar tot el que estigués a les seves mans per tal de meravellar el públic francès que potser no tenia ni idea de que hi passaria finalment allà.

Els Castellers de París van demanar ajuda als equips de gralles i tabals tant de Lleida com del Poble Sec, aquests últims, com a anècdota, ignoraven que el primer pilar de 4 dels Geperuts era un pilar caminat i, després de l’aleta, van començar a entonar la melodia de la descarregada enlloc de la d’entrada a plaça, però la van saber canviar sobre la marxa sense trencar amb el ritme de la música. Un cop arribat el moment de la descarregada es va reprendre la melodia corresponent.

Els següents pilars de la colla amfitriona van ser-ne dos de quatre simultanis i en solitari.

L’actuació d’aquell dissabte dels Castellers de París va ser la d’un 3 de 6, un 4 de 6 i un 3 de 6 amb l’agulla. Tots tres descarregats i tots tres treballadets i, sobretot, llargs. La canalla de París és molt valenta i entregada, però encara inexperta i una mica lenta a l’hora de treballar. El punt i final de l’actuació podria tenir un sabor més agredolç que amarg si tenim en compte que la valentia de l’intent del pilar de 5 aixecat per sota ja va ben comptar per la colla de París, com a una fita assolida.

Castellers de Poble Sec (segons en actuar en cada ronda), van poder portar-hi amb comoditat el 3 de 6 amb un mencionable treball al tronc, en que hi havia gent que no sol pujar tant sovint i fins i tot alguna estrena, el 3 de 6 amb l’agulla amb una agulla inèdita fins el moment (el més inusual i treballat de tots, amb una pinya on les camises de blaucel no passaven de ser un nombre simplement suficient) i un magnífic 2 de 6 per tancar la tercera ronda. Dos pilars de 4 simultanis com a comiat (simultanis també als dos pilars de quatre de Lleida).

 Castellers de Lleida va assolir amb seguretat dos castells de sis i mig a per tancar primera i segona ronda: el 4 de 6 amb l’agulla i el 5 de 6. Els dos prou solvents i tranquils. El castell de més alçada va arribar a l'última ronda i va precisar d’una repetició ja que el primer intent va ser desmuntat al no veure’s del tot clar. A la ronda de repetició la colla de color bordeus hi va tornar i va descarregar aquell 3 de 7, amb canalla força petita que va requerir d’una paciència admirable per part del tronc, que va saber mantenir la forma i les mides. Igual que la colla bandarra, la ronda de pilars de comiat va consistir en dos pilars de quatre simultanis.

Cadascun dels castells que s’hi van alçar van comptar amb una presència més que notable dels tres colors de camises totes les pinyes, conservant només el nucli del color de la colla a qui pertanyia la construcció.

 

 

Després de poder deixar les maletes i bosses a l’Alberg, els Castellers del Poble Sec es van dirigir al local dels Geperuts per a fer-hi, les tres colles, un bonic sopar de germanor. L’endemà n’hi havia d’haver més, perquè la següent cita era davant d’una de les imatges més emblemàtiques de la capital francesa (present també a l’escut dels Geperuts).

Aviat al matí, els Castellers del Poble Sec sortien de l’Alberg on havien dormit per encaminar-se tranquil·lament cap als Camps de Mart, on tocava fer la segona actuació del cap de setmana. La ruta majoritàriament escollida va ser la d’anar a peu des del museu del Louvre i enfilar per les Tulleries, la plaça Concorde, els Champs Elysées i, tot veient l’Arc de Triomf de fons, girar cap a l’esquerra en direcció a l’enorme antena metàl·lica, visible des de ben bé qualsevol punt de la ciutat.

Aquell cop les tres colles van ser puntuals i es van començar a enfaixar amb tranquil·litat a la gespa dels Camps de Mart, amb la Torre Effiel imponent com a fons d’imatge. El permís per a fer castells hi era, però el desconeixement del tema per part de les autoritats que el concedien va fer que aquestes col·loquessin tanques a la zona per separar les colles del públic. Fos com fos, les tres colles van entrar a aquell improvisat recinte amb ganes de fer una gran actuació. El temps acompanyava.

Aquella segona actuació va ser més feixuga i llarga que la primera. Uns quants castells que van quedar en intent desmuntat (un per cadascuna de les colles) i la necessitat de mirar bé peça per peça qui era qui més convenia a cada lloc pinya i tronc, juntament amb una sorpresa final, van fer que s’allargués des de les 12h fins passades les 14h.

Castellers de París va tornar a fer el 3 de 6 per obrir la primera ronda, a la segona van descarregar de nou el 3 de 6 amb el pilar, i a l'última van fer la seva aposta més ambiciosa: el 4 de 6 amb el pilar. El primer intent no oferia cap tipus de garantia i la pèrdua de posició d’un segon des de prou aviat va fer recular a la canalla. La tècnica parisenca hi va estar d’acord i van deixar clar que caldria repetir-lo amb menys nervi i més concentració. A la ronda de repetició els Geperuts van seguir fent història i el van descarregar del tot. Però encara els quedava una carta per jugar, l’espineta de l’intent de pilar de 5 aixecat per sota del dia anterior es va poder treure: van aconseguir carregar aquesta construcció amb una èpica, patiment (i aguantant-lo estoicament unes quantes estrebades abans de la caiguda). Queda pendent descarregar-lo, evidentment, però la eufòria geperuda ja era més que remarcable amb aquest éxit.

Als Castellers de Lleida els va tocar actuar a la meitat de cadascuna de les rondes (si no comptem les rondes de repetició) i, en ordre, els castells que van tirar van ser el 5 de 6, el 3 de 7 (un altre cop primer quedant en intent desmuntat i finalment sent descarregat amb paciència i equilibri) i, finalment el 4 de 6 amb agulla. La colla de bordeus, tot i els intents desmuntats del 3 de 7 i l’anecdòtica lentitud alhora de descarregar-los en ronda de repetició va ser la que va oferir les construccions més plàcides i solvents de les tres.

Els Castellers del Poble Sec volien variar una mica el repertori del dia anterior i, després de l’inicial 3 de 6, amb certs problemes al tercer pis que van haver de ser molt treballats al segon per evitar un ensurt encara més gran, van apostar per un 4 de 6 just de mans, prescindint de posar crosses als baixos per a tenir més pressió de mans i més pit al voltant del nucli. El tronc, però no oferia cap garantia de placidesa i la deformitat creixent a fer prendre a la tècnica la decisió de baixar-lo. No era el dia d’aquell 4 de 6, així que la opció més sensata va ser repetir el 2 de 6 del dia anterior i acabar l’actuació amb el 3 de 6 amb el pilar.

 

 

Però després de fer uns quatre pilars de 4 de comiat (dos de bandarres i dos de la terra ferma), encara quedava el moment més emotiu de la diada: el 3 de 6 de germanor, amb una rengla de blau elèctric parisenc, l’altra de color bordeus lleidatà i una altra de blau cel poblesequí, descarregat amb paciència i elegància, les tres colles ho van donar tot en aquest preciós final d’una actuació castellera increïblement entranyable.

Durant el transcurs d’aquesta, els núvols havien anat ocupant el cel, però la pluja es va saber esperar al final per deixar caure quatre gotes. Els Castellers de Lleida van haver de marxar amb el seu autocar però les altres dues colles van dinar plegades a la gespa del camp de Mart mentre la pluja donava una nova treva i decidia esperar-se a mitja tarda.

Un comiat amb l’Hora dels Adéus i, a partir d’aquell moment temps lliure per Poble Sec, per acabar de visitar el que donés temps de visitar de la ciutat ja que la majoria de persones de la colla no tenien el tren (TGV) de tornada fins el dia següent.

 

 

El viatge de tornada va ser una mica més llarg, però aquest cop puntual i plàcid per un grup de bandarres on hi regnava l’alegria pel que s’acabava de viure i el cansament pel que havia suposat aquella meravellosa experiència.

Bandarres TV:

 

https://www.youtube.com/channel/UCkSZPH80EGn0KRK1B_6AGhA

 

Fotos:

 

https://goo.gl/photos/eVznTHGnQKwetCN76

 

https://goo.gl/photos/Q514NC19ezMv4QfE6

 

https://goo.gl/photos/hucrL3EJdVKB9KWr8

 

Castellers del Poble Sec

Dirección C/ Blesa, 7 | 08004 | Barcelona

arroba Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

phone 653 113 496