Ara sí que hem tornat, colla!
Es fa difícil explicar les sensacions viscudes el passat diumenge 17 d’octubre al davant mateix de la Catedral de la Sagrada Família, on la colla amfitriona no era altra que la d’aquest mateix barri. A un ambient tan familiar com el d’una actuació castellera de tres rondes se li ha d’afegir com va ser d’estrany que fes tantíssim temps que no podíem fer-ho, creant una barreja de curiosa nostàlgia envers allò que tant hem enyorat però que, d’alguna manera, no ha marxat mai.
Després d’una Mercè on la feina prèvia a causa de les restriccions de salut només va poder permetre alçar-hi pilars de 4 d’un en un, el pas de gegant que es va donar a la Diada de la Sagrada Família va ser determinant per poder creure que ens n’estem sortint i que tenim dret a tornar a mirar amunt. Ni més ni menys que dos castells de sis pisos i un de sis pisos i mig, van ser els que es van descarregar al carrer Marina vestits de color blau-cel, amb una solvència més que remarcable, tot i poques, puntuals i petites imperfeccions de quadratura.
Després d’obrir l’actuació amb dos pilars de 4 simultanis, la colla bandarra va actuar segona en la primera ronda, plantant el 3 de 6 que havia planificat per a l’ocasió. Un castell que es podia haver acabat plantejant com la construcció més ambiciosa de la jornada, si no hagués estat per la gran feina prèvia que va culminar a l’assaig de divendres anterior i que va permetre tenir a punt el 4 de 6 que va aparèixer en segona ronda. A la última ronda, després d’una pinya massa tancada que es va haver de tornar a obrir per tal de que quedés més ample, es va validar l’intent de 3 de 6 amb agulla que va ser el castell que va quedar més ben plantat dels tres, descarregant-se amb molta facilitat. El final de l’actuació van ser dos pilars de 4 que es van poder girar amb molta comoditat de forma simètrica davant la catedral.
El temps sempre ho mou i ho canvia tot, molta canalla que havia estat als poms d’antics castells bandarres ha de començar a treballar als pisos del tronc, i així també cal que alguns poms comptin amb modificacions, a més a més del fitxatge de nova canalla que assegura el futur de la colla. Alguns d’aquests canvis es comencen a veure als assaigs i també es van poder veure a la diada, però és vital que seguim treballant amb aquest “canvi generacional” que ens pot donar moltíssimes alegries.
Per a seguir, aquest cop amb un pis més, cal molta gent al local, amb la qual cosa la crida és persistent i constant: tenim 6 assaigs abans de la nostra Diada de Tardor! El potencial actual que hi ha a la colla per fer-hi una actuació superior només es desvetllarà si hi som. I hi hem de ser, perquè s’acaba una (curta?) temporada i s’acaba a casa nostra.
SOM-HI!!!