L’agredolçor és tan dolça com amarga, en ella s’hi amaguen les alegries més sinceres i les frustracions més pesants. El que els Castellers del Poble Sec van viure en la seva Diada Castellera de Can bandarra el passat dissabte dia 4 de maig, només es pot definir com la sensació més agredolça.
La tarda començava amb un acte d’allò més significatiu: el pilar de 4 caminant que arribaria al lloc de l’actuació: el carrer Blesa davant l’emblemàtica Gran Bodega Saltó. Una icònica localització, on la colla bandarra venia a continuar creixent i pujant ben amunt. El pilar va arribar a la cruïlla del carrer Blesa amb el carrer Nou de la Rambla més de mitja hora abans de l’inici de l’acte, però algunes persones de les colles convidades ja eren allà, amb l’uniforme a punt.
Els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de la Sagrada Família ja es començaven a enfaixar mentre s’acostaven les 18h. La colla amfitriona també ho feia: amb una planificació clara i una repertori de castells ben assajat i preparat. Malauradament, l’ocupació momentània de l’ambulància per un fet extern a l’actuació va obligar a endarrerir-ne uns minuts l’inici, tot i que no va ser gaire estona.
I així, després de tres pilars de 4 que van anar com una seda, la colla de camisa blau-cel obria la primera ronda amb un 5 de 7. El primer peu va ser validat de seguida i la pujada del pis de terços va fer sonar les gralles. El ritme va ser bo, la mida també i la feina es va fer amb determinació: el castell més ben puntuat que la colla poblesequina té la capacitat de fer actualment, va ser re-validat de nou. Un talismà de set pisos i mig.
L’estrena i plat fort venia a la segona ronda, amb un dels castells més ambiciosos que aquesta colla es pot plantejar: el 7 de 7. Des del novembre de 2023 que no es veia aquesta construcció tan cara de veure per part de la colla bandarra, i això és a causa de l’enorme gruix de gent que necessita a la pinya. En aquesta ocasió, el gruix de gent hi era, així que malgrat alguns patiments a pinya i algunes alertes al tronc, aquest castell també va assolir l’èxit, tot i que aquest cop es va fer un pèl més llarg que l’anterior. La construcció es va celebrar de valent.
I va arribar la tercera ronda. Un 4 de 7 amb agulla que havia d’arribar per igualar la millor marca post-pandèmica assolida pels Castellers del Poble Sec, un castell que estava a punt per ser descarregat i també celebrat. Un castell que va començar bé, que va continuar amb determinació i que feia d’allò més goig fins més enllà de la primera aleta. Però en qüestió de segons, tot va canviar: al pis de segons, una persona es va lesionar en ple esforç i, a partir d’aquell moment, no va poder aguantar la posició. La llenya va arribar des d’aquella mateixa rengla i es va expandir a la resta, causant una caiguda increïblement inesperada i sorprenent. El castell va quedar en intent.
L’equip sanitari es va posar en marxa de seguida i van atendre un bon grapat de persones afectades durant llarga estona. Tants recursos van ser necessaris que l’actuació es va haver d’aturar del tot, sent completament cancelada uns minuts després, per falta de més efectius preventius en cas de nova caiguda.
Ara cal recuperar-se d’aquesta inesperada caiguda, que va arribar quan semblava que el més difícil ja s’havia fet, quan ja quedava res per un èxit absolut i la recompensa per una feina més que ben feta. Cal recuperar-se a nivell físic per part de les persones que van haver de ser ateses el passat dissabte, però també a nivell emocional per part de tothom. I mai deixar de creure en com de gran pot ser aquesta temporada.
Després de l’actuació una gran part de la colla va reunir-se a l’Institut Consell de Cent per tal de celebrar el 25è aniversari d’aquesta immensa colla que n’ha vist de tots colors. Recordant-se en tot moment de les persones que finalment se’l van haver de perdre per poder descansar tranquil•lament i recuperar-se de l’ensurt. A totes elles: una abraçada de la colla més bandarra del món. Aquella que ja sabia què és l’amargor d’una caiguda, però també coneix la dolçor d’un èxit aclaparador.
La temporada segueix endavant. La temporada segueix amunt.