Els castellers del Poble Sec som una colla fundada el 1999, apadrinada pels nostres veïns, els Castellers de Sants. Des dels inicis hem intentat combinar millorar a nivell casteller i convertir-nos en un agent dinamitzador i una eina socialment activa al barri. I com totes les entitats hem tingut alts i baixos al llarg dels últims 20 anys, amb moments de dificultat per fer els castells més mínims i fites destacades com la clàssica de vuit pisos el 2015.
El creixement va ser lent però constant els primers anys, evolucionant des de rudimentaris castells de sis als bàsics de 7. Un sotrac el 2004, després d’aquesta embranzida inicial, va fer perillar l’entitat. Però la colla va resistir i va arrencar una línia ascendent que duraria 10 anys, des dels bàsics de sis fins als castells de vuit. Els últims anys lluitem per tornar-hi, sempre mantenint la gamma alta de set pisos.
A nivell social també s’ha evolucionat molt. Som una colla compromesa amb la integració social, amb projectes com el Tots Som Una Colla per a persones nouvingudes. Que vol un barri viu, organitzant alguns dels actes més multitudinaris de la Festa Major com el festival Sec a Sac. Una colla que vol estendre els castells: des d’una vessant pedagògica amb projectes com el Castelloscopi, o a exportant-los amb viatges com els que hem fet a París, Euskadi, o les Illes Balears. I tot això amb la marca Bandarres, tota una definició.
25 de juliol de 1999
Carrer Blai, els Castellers del Poble Sec es presenten oficialment davant del món casteller aixecant un 3 de 6. Era la culminació del procés, una mica caòtic, que va suposar el naixement de la colla. Aquell dia de Festa Major no érem gaires, ni en sabíem gaire de castells, però hi havia il·lusió, energia i bon rotllo.
Feia uns mesos, a mitjans del 1998, quatre amics havien decidit que volien fer castells i havien començat a assajar, i d’altres, atrets per la novetat, s’hi van acostar. Però ningú en sabia, ni a nivell tècnic ni a l’hora de gestionar l’entitat; la improvisació era part del tarannà de la colla i va definir un «esperit bandarra» encara vigent. Ningú neix ensenyat.
TEMPORADA 2000 L’ANY DELS PRIMERS CASTELLS
El grup comença a assentar-se i organitzar-se, i tot i que amb dificultats aconsegueix realitzar una temporada castellera com a tal: comença a fer castells amb regularitat i creix socialment. A finals d’any havíem aconseguit carregar la primera torre de sis, que significava un pas de qualitat.
Partíem però d’una situació crítica, i Santa Eulàlia, al febrer, es presentava transcendental per decidir el futur de la colla. I per sort, amb una canalla inexperta i sense cap de colla, en última ronda descarregàvem el primer 4 de 6. Un mes després Santa Madrona es convertia en la primera actuació on realitzàvem dos castells, el tres i el quatre de sis. I al juliol hi afegíem el 4 de 6 amb agulla per fer la primera actuació completa de la colla. Per La Mercè carregàvem el primer 2 de 6.
TEMPORADA 2001 GAMMA DE SIS COMPLETADA
L’evolució de la colla continua sent lenta però ascendent. Dominem els castells bàsics des de principis d’any i incorporem recanvis a tots els pisos, assolint una regularitat imprescindible. Els primers mesos costa fer actuacions completes, sempre desmuntàvem algun castell. Però finalment s’aconsegueix descarregar, ara sí, el 2 de 6 i s’incorpora el 5 de 6 al nostre repertori.
TEMPORADA 2002 PREPARANT EL GRAN SALT
L’estrena del pilar de 5 va ser la única noticia positiva del principi de temporada; va ser al juny a L’Hospitalet. Continuava la dinàmica dels intents desmuntats. Fèiem dos castells per Santa Eulàlia, un per Santa Madrona, cap a Sant Andreu de la Barca, dos a Santa Coloma, i molts pilars de 4 per tot arreu. La torre, gran mèrit de l’any anterior, se’ns va resistir reiteradament, i vam arribar a La Mercè sense haver-la descarregat.
Però a la plaça Sant Jaume, un any després, recuperàvem el 2 de 6 i el 5 de 6, i repetíem el pilar de 5 carregat. Des d’aquest moment la torre es va mantenir i presentava molt bones maneres a la Sagrada Família, a la Diada de Tardor i a Montblanc. A més, en aquestes dues últimes actuacions el pilar de 5 es descarregava enmig de l’eufòria de la colla. L’estrena d’un nou pom en els castells bàsics seria clau la temporada següent.
TEMPORADA 2003 LA TEMPORADA ÈPICA
El 2003 va ser l’any en que totes les variables van convergir per aixecar un pis més. I van arribar ben aviat gràcies a la feina feta a finals de l’any anterior. Per Sta. Madrona, al març, el 3 de 7 va ser el castell de sortida. Amb el 2 de 6, el 4 de 6 amb agulla i el pilar de 5 va ser la millor actuació de la història fins aquell moment, però l’aniríem superant al llarg de l’any.
Vam tornar a descarregar el 3 de 7 per la Festa Major encara que aquesta vegada molt més treballat que el primer. L’acompanyaven la torre, el pilar i el 5 de 6. Altra vegada millor actuació de la història. En una Mercè èpica, el vam carregar per tercer cop, i afegíem el 4 de 7 en última ronda. Per primera vegada fèiem dos castells de 7.
La temporada encara ens donaria una altra alegria en forma de 3 de 7 carregat per la Diada de Tardor, amb altres castells de sis de gamma alta. El cert és, però, que en aquests últims mesos ja no podíem assajar tan bé les construccions i van començar a produir-se algunes baixes importants al tronc de gent que en els últims anys havia adquirit gran experiència.
TEMPORADA 2004 VIVINT DE L’EXPERIÈNCIA
BENQ
L’any 2004 va ser el primer en que la colla donava un pas enrere. Objectivament era la segona millor temporada de la nostra història, pel número de castells i pel nivell, però va suposar la pèrdua dels castells de set pisos i la dinàmica va ser de més a menys. L’experiència i la tècnica adquirida van permetre començar l’any mantenint la gamma alta de sis però cada vegada costaven més d’assajar.
La manca d’efectius fora de casa va impedir alçar tres castells en algunes actuacions. Tot i això per La Mercè vam treure forces i camises de sota les pedres i anàvem a pel 3 de 7. No va ser possible però fèiem riure la plaça amb un terç a qui van caure els pantalons.
L’any va acabar amb alguna nova incorporació de canalla que va permetre recuperar el pilar de 5 i la torre de sis i al novembre aconseguíem mantenir la tradició de fer almenys un 5 de 6 per temporada.
TEMPORADA 2005 ANY DE CONTRASTOS
L’any anterior, el 2004, havia estat de recessió moderada en que no s’havien aconseguit realitzar castells de set pisos però sí, en canvi, constants castells de la gamma alta de sis (torre de sis i pilar de cinc). Per a l’any 2005 entrà una tècnica totalment nova que s’hagué d’enfrontar a un descens acusat del nombre de camises. Els castells bàsics de sis pisos donaven massa feina.
A la tornada de vacances hi hagué les últimes baixes importants, però, en canvi, s’inicià un procés d’entrada de nous membres (canalla inclosa) que seguí imparable fins a finals de temporada.
Per la Mercè i amb vora noranta camises a la plaça Sant Jaume, es descarregà el quatre de sis amb l’agulla, i es carregà la torre de sis. A la tardor recuperem el cinc de sis, i a Manresa s’aixecà el primer tres de sis amb l’agulla de la història de la colla.
En aquesta dinàmica in crescendo es recupera la revista de la colla, el Pilar Sec, i es re-funda el grup de grallers i tabalers de la colla.
TEMPORADA 2006 TRENCANT ESTADÍSTIQUES
És l’any de la consolidació del primer relleu generacional de la colla. L’empenta i l’entrada de gent nova permet poder fer moltes actuacions amb tres castells de sis i sovintejar estructures com el 5 de 6 o el 4 de 6 amb agulla. Només falta el factor de l’experiència per aconseguir el repte dels castells de 7. El somni es va quedar a prop.
Per Santa Madrona, al març, fèiem 5 de 6, 4 de 6 amb agulla, 2 de 6 i pilar de 5 carregat, i ho vam repetir a la Festa Major. Amb la moral alta arribàvem a la gran diada de La Mercè, i amb la mirada posada en un 4 de 7, però va acabar amb intents desmuntats.
L’assaig va millorar gràcies a la contínua entrada de gent nova. A les actuacions d’Hostafrancs, Molins de Rei o Sant Antoni fèiem tres castells de sis, entre ells el 2 de 6, el 4 de 6 amb agulla i el 3 de 6 amb agulla que aquest any hem dominat, per fi, a la perfecció. A Badalona vam tornar a provar el 3 de 7, que també es quedà en intent.
Demostració del creixement va ser el viatge a Formentera, el mes de desembre; un grup més cohesionat que mai, capaç de divertir-se i fer castells en solitari va okupar l’illa un cap de setmana.
TEMPORADA 2007 TORNEM A SER DE 7
La necessitat del primer tram de temporada era crear nous castellers de tronc, baixos i posicions concretes de la pinya, així com ampliar el ventall de canalla, molt just en els últims anys, i rebaixar-li pes. Les primeres actuacions, doncs, estan plenes de debuts.
Gràcies a la gran implicació social, les proves de 7 anaven a bon ritme. Però novament, Sant Jaume ens girà l’esquena. Sortirem d’un 5de6 molt calmat però el 4 de 7 va fer llenya amb l’aixecador col·locant-se i l’enxaneta a punt per fer les passes.
Participem per primera vegada al Concurs de Castells de Torredembarra i acabem segons amb 5de6, 2de6 i pilar de 5. 3 pilars de 4 de comiat i la posterior festa a la platja retornaren l’alegria i ganes necessàries a la colla.
I a la tardor, per fi, 4 anys després, es veu un castell de 7 blau cel. El 3 de 7 es tornava a enlairar i es descarregava entre llàgrimes. Era el 12è intent que es realitzava d’un castell de 7 des de l’últim carregat. Hi sumaríem una torre de sis i dues estrenes; el 3 de 6 aixecat per sota i el vano de 5.
TEMPORADA 2008 L’ANY DELS 7 CASTELLS DE 7
Socialment i tècnicament imparables, aconseguim fer una temporada sencera amb castells de 7 pisos. El 3 de 7 blau cel s’aixeca a la Fes-te al carrer, la Festa Major, La Mercè, la Diada de Tardor, Sant Antoni i Badalona (és la primera vegada que fem un castell de 7 fora de la ciutat de Barcelona). El castell recuperat el novembre anterior no torna tan ràpid com era d’esperar però des de mitja temporada guanya confiança i es torna habitual.
Les alegries se succeeixen. Al juliol fem el primer Pilar de 5 per sota. I per la Mercè torna el 4 de 7, el segon en 9 anys d’història. I això que veníem de només carregar el 3 en segona ronda. Els castells de sis de gamma alta sovintegen més que mai, de manera que a més de qualitat batem un record en quantitat de castells. Una mala caiguda a Sant Cugat ens impedeix tancar la temporada al màxim nivell per la Tardor.
TEMPORADA 2009 10 ANYS I EL SALT AL 7 I ½
Res d’aturar-se a consolidar la gamma bàsica de 7. La colla és ambiciosa, segueix creixent i cal celebrar el 10è aniversari com toca, així que l’objectiu és fer el salt a la gamma alta de 7. Hi ajuda força que ja des de Santa Madrona descarreguem per primera vegada el mateix dia el 3 i el 4 de 7.
L’estructura del 3, molt més treballada, és la gran bassa i ens permet mantenir l’estatus de 7 allà on anem. En farem 15 al llarg de l’any!! En canvi el 4 dóna més problemes. Tot i això, per la Festa Major intentem el primer 4 de 7 amb l’agulla, després d’uns assajos multitudinaris. Acaba en intent desmuntat, però demostra que el tenim.
En una Mercè màgica es carrega el primer castell de 7 i mig i per primera vegada el Poble Sec fa tres castells de 7 en una actuació. L’èpica del 4 amb agulla, un dels castells més lluitats que es recorda, passarà a la història de la colla. La setmana següent, a Torredembarra, l’aconseguim descarregar, i encara arribaria un tercer a Sant Antoni.
Semblava cada cop més sòlid i en canvi a la Tardor fa llenya abans d’hora. El cop no impedeix però que arribi, mig per sorpresa, el primer 5 de 7 de la colla. Clavat, és la consolidació de la nova etapa.
El desè aniversari també destaca per la gran Festa Major, amb convidats d’excepció a l’Aniversari. Surten el cd i el dvd de la colla, es fa un gran sopar de gala i tot plegat es remata amb un viatge a Euskadi, a Idiazabal, carregat d’emocions.
TEMPORADA 2010 EL 5 I EL 3 AMB L’AGULLA
Amb la confiança pels núvols ens atrevim per primera vegada a fer castells de 7 per Santa Eulàlia, al febrer. I la dinàmica no s’atura. El creixement dels darrers anys imposa un canvi de local. Al maig estrenem Can Bandarra al Passeig de Montjuic, després d’unes llargues reformes on participa tothom. I per arrodonir-ho durant la inauguració fem el primer 3 de 7 amb l’agulla de la colla, que tant i tant s’havia resistit. Completem la jornada amb el vídeo Esperit de Pinya, que té una gran repercussió
Per la Festa Major fem la millor actuació amb el 4 de 7 amb agulla (feia un any del primer intent), el 5 de 7 i el 3 de 7 amb agulla i el vano de 5. Una actuació que vam repetir per La Mercè i la Tardor, si bé una de les agulles només era carregada.
Altres notes positives són els dos pilars de 5 simultanis que per primer cop fem a la Tardor, i el primer castell de 7 i mig fora de casa, a Cornellà. I el 5 de 7, un castell que requereix molta gent, el podem aixecar 4 cops al llarg de l’any.
TEMPORADA 2011 CREIXEM D’AMPLADA (7DE7) I TASTEM EL DOS (2DE7C)
Actuem per segona vegada a les decennals de Valls i, com passà 10 anys enrere, sortim sense cap castell descarregat. Les següents actuacions de la colla també són fluixes, amb diversos intents desmuntats i llenyes. En aquests primers mesos de temporada es treballa fermament per fer canvis al pom de dalt i deixar de tenir els mal anomenats “dosos folladors” (fins aleshores tots els castells de 7 de la colla els feien adolescents o joves) de cara a poder aspirar a castells més grans de cara el futur. Al maig l’aposta ja comença a donar fruits descarregant 3 castells de 7 i el primer vano de 5 per sota de la colla.
Al mes de juliol la colla fa un nou salt endavant fent la millor diada de la història en carregar la primera torre de 7, acompanyada del 5de7, 3de7a i dos pilars de 5 simultanis. També, per iniciativa de diverses castelleres de la colla, es tanca la diada amb el primer 3de6 femení de la colla.
Una Mercè plujosa ens impedeix actuar però una setmana més tard quedem segons en el concurs de castells de Torredembarra, on hi estrenem el 7de7, resultat de l’augment de la massa social de la colla i la tecnificació de molts castellers.
Al mes d’octubre canviem de local d’assaig i ens mudem al CEIP Ferran Sunyer, per poder assajar en el seu gimnàs els dies de pluja o fred.
Tanquem temporada a la vila de Gràcia, on la torre se’ns resisteix i només la podem carregar altre cop.
TEMPORADA 2012 COMPLETEM LA GAMMA DE 7
Seguim la bona dinàmica del segon tram de la temporada anterior. L’efectivitat en els castells augmenta considerablement, amb la meitat de caigudes i d’intents desmuntats que el 2011. Portem el 5de7 a plaça per Can Bandarra, dos mesos abans del que venia sent habitual. Per l’aniversari fem la millor diada del moment, estrenant el 3de7s per sota, descarregat a la primera, acompanyat del 5de7 i d’una altra torre carregada a la segona, després d’un intent. En aquesta diada, com en totes les grans diades de la temporada, l’acabem amb 2 pilars, un d’ells per sota. Acabem l’any amb 25 pilars de 5 descarregats (9 per sota). A les diades del segon tram sovintegem el 3de7s, el 5de7 i el 7de7, com en la primera participació en concurs de castells a la Tarraco Arena Plaça, on ens queda el 7 en carregat. Els mesos de tardor ens serveixen per assajar fort la torre de 7 i anar fent proves interessants de 4de8. Finalment a Badalona, en l’última diada de l’any, aconseguim, per fi, descarregar el 2de7, després de dos anys d’anar-li al darrera.
TEMPORADA 2013 1ers AL CONCURSET DE TORREDAMBARRA I EL 4d8
És l’any que ens serveix per fer un salt i marcar unes pautes de calendari que es seguiran els següents anys. També deixem d’assajar el 3de7a i el pilar de 5 per sota per centrar-nos en altres castells superiors. Comencem al febrer per Santa Eulàlia fent el primer 5de7. Per Can Bandarra ja descarreguem el 2de7 i el 3de7s, acompanyat del 5de7. A partir d’aleshores, anem fent la torre a totes les diades grans i mitjanes. Al juny fem un viatge a Montpeller.
Per l’aniversari, la Mercè, el Concurs7 i a la diada de tardor fem la nostra millor diada, amb el 2de7, el 3de7s i el 7de7. A Torredembarra, aquesta diada ens serveix per quedar guanyadors, i cloem la diada amb 3 pilars de 5 simultanis.
La temporada, però, serà recordada, sobretot, per assolir, en l’última diada a Gràcia, el primer 4de8, treballat però descarregat a la primera. També va ser l’any en què vàrem descarregar més castells, 120.
TEMPORADA 2014 L’ANY DE LA TORRE DE 7 I CAMI A COLLA de 8
Seguim amb la dinàmica de l’any anterior, que deixava constància del bon moment de creixement, tant en el nombre d’integrants com en l’aspecte tècnic, de la Colla en general. Molt sovint Diada darrera diada, suposava la millor actuació de la història de la Colla i moltes d’aquestes s’iniciaven amb la torre de set com a primer castell, per donar confiança a la resta d’actuació!!! En total vam descarregar 12 torres de 7.
Seguim fent un plantejament de calendari com l’any anterior, amb el 5de7 per Santa Eulàlia i el 2de7 per Can Bandarra, actuació en què celebrem, per fi, tenir un local social i d’assaig cobert alhora. Ja per l’aniversari fèiem el 4de8, acompanyat del 2de7 i el 7de7.
També va ser any de concurs a la Tarraco Arena plaça, on es va aconseguir una molt bona actuació amb un 2de7, un 4de8c i un 4de7a.
Com a punt àlgid en aquesta línia ascendent, serà recordada la darrera diada de la temporada a Sant Cugat, amb torre de 7, 3 per sota i 4de8.
Es va celebrar el 15è aniversari de la Colla, amb diferents actes socials i de Germanor, com “15 anys 15 pilars” on es feia un pilar de 4 en 15 diferents llocs dels barri, emblemàtics per la Colla. També va suposar la creació i inauguració de projectes pensats més a llarg termini, com la instal·lació audiovisual i pedagògica del Castelloscopi.
TEMPORADA 2015 COLLA DE 8 I “LA CLÀSSICA DE 8”
Temporada històrica de la colla. Seguim fent castells de 7 i mig arreu, però aquest cop acompanyats sovint del 4de8. Per Can Bandarra ja fem el primer, el qual repetirem per l’aniversari, la Mercè i Sant Antoni, sempre acompanyat del 2de7 i el 3de7s o el 7de7.
Per emmarcar acabar sent la diada de Tardor de la Colla. Comencem amb el 4de8, aconseguint convertint-nos en colla de 8 oficial, seguim descarregant el 3de8 a la primera, i acabem la diada amb la torre de 7, completant una diada clàssica de 8 per la posteritat.
Arribem al zenit de la colla, amb 10 anys de creixement ininterromput.
TEMPORADA 2016 L’ANY DELS 5d7 I LA RESSACA DEL “SUBIDÓN”
Les Colles Castelleres són entitats on la massa social va fluctuant, sense raó aparent, a vegades s’incrementa el seu número de persones, es manté constant al llarg dels anys o disminueix. Baixes a nivell social de l’entitat van esdevenir un handicap per poder repetir una temporada com l’anterior.
Però malgrat això es va mantenir un nivell molt alt, seguint el calendari de castells com en els anys anteriors, amb el 5de7 per Santa Eulàlia o el 2de7 i 7de7 per Can Bandarra. En total es van aconseguir sis 2de7 descarregades i una de carregada, a més, va ser la temporada dels 7de7, amb quatre construccions, igualant les del any 2013, onze 4de7a i dotze 5de7, record en el número d’aquests tipus de castell amb agulla o compostos de la historia de la Colla.
La feina de tot l’any ens duu a portar a plaça el 4de8 a l’última Diada, a Gràcia. Malauradament només el podem carregar.
TEMPORADA 2017 TORNEM A SER COLLA DE 7
Socialment tocats per el degoteig constant de baixes en l’entitat, es presenta una temporada complicada i amb un repte d’allò més difícil, assolir dues construccions de gamma de 8 per no perdre aquesta categoria, fita molt difícil de mantenir com demostra la evolució de moltes altres Colles Castelleres.
Es trenca el calendari de castells dels darrers anys, podent portar els primers castells de 7 i mig al mes d’abril. La baixada general de resultats també afecta al pilar de 5, de que en fem vora la meitat que en els darrers anys. El repte dels castells de 8 no s’aconsegueix, però no obstant això, els castells de 7 i 7 i mig sovintejant a les Diades, amb construccions de 5de7, 4de7a i un recuperat 3de7a després de 5 anys sense fer-lo.
TEMPORADA 2018 MANTENIR EL NIVELL
La manca de relleu generacional, la falta de constància de la gent que en forma part, malgrat la incorporació de gent nova a l’entitat, o una desmotivació general de la massa social son alguns dels aspectes que han anat apareixen des de el punt àlgid de aquesta organització.
S’intenta portar castells de 7 i mig més aviat que la temporada anterior: a Santa Eulàlia sense sort, però al març ja fem els primers 4de7a i 3de7a. Ens mantenim amb el nivell com a Colla de set i mig. Fem més castells d’aquest tipus, tot i que força imprevisible, ja que acabem l’any amb un 21% de castells no descarregats. Recuperem un castell que marca potencial a una colla, el 7de7, el qual completem en 4 ocasions, igualant els anys de més estructures d’aquests tipus.