Vam poder gaudir d’una Diada de Tardor bastant especial en molts sentits. En primer lloc, per evitar les aglomeracions i respectant els protocols de la pandèmia, l’actuació castellera es va fer al Parc de Les Tres Xemeneies en comptes del carrer Blai, on s’havia celebrat sempre aquesta cita.
En segon lloc, va ser una actuació plena d’estrenes (tant a nivell de construccions com de persones ocupant posicions concretes dins d’aquesta) però també plena d’èpica.
El final de la temporada que no va començar, després de la temporada que va començar però no acabar, va provocar que els Castellers del Poble Sec ens trobéssim (passades unes magnífiques matinades dutes a terme per les gralles i tabals de la colla) a les 12h al lloc indicat amb els nervis i l’emoció de continuar fent passes cap a la normalització de la nostra activitat després de la gran aturada.
Les colles convidades eren la dels Castellers d’Esplugues i la dels , i les tres veníem amb intenció de plantar castells de 7 pisos.
La ronda de pilars inicials ja va estrenar una construcció: el pilar de 4 aixecat per sota. Acompanyat d’un altre pilar de 4 convencional, va donar el tret de sortida de l’actuació. Feia molts anys que la colla bandarra no duia una construcció aixecada per sota a plaça.
El castell blau-cel de la primera ronda va ser el 4 de 6 amb estrenes a tronc i pinya. Amb alguna petita imperfecció de quadratura va poder treballar amb molta calma. El desig de la colla era haver-lo pogut alçar de 7 pisos per aquesta diada, però per desgràcia no hi havia hagut cap assaig prou nombrós com per poder-ne tancar una pinya prou compacte.
A segona ronda, però, va arribar el torn del castell de 7 pisos: el 3 de 7. El moment més èpic de tota l’actuació va ser quan l’estructura va començar a perdre mides al pis de quartes, fent trontollar tot el tronc que va aguantar estoicament totes les envestides. Una mica faltat de ritme, va fer que tothom hagués de donar el millor de si per aconseguir-lo descarregar. I així va ser, convertint-se en el castell més celebrat de la jornada. De nou amb estrenes arreu de la construcció.
Finalment, el 4 de 6 amb agulla (que també era el primer cop que fèiem enguany) va aparèixer en tercera ronda. Va fer treballar més del que hauria calgut al tronc, ja que una de les rengles es va obrir massa i això va fer perdre estabilitat. El pilar de 4 resultant va ser també força treballat, però també va poder baixar sense més problema.
Dues rondes més, amb dos pilars de 4 en cadascuna, van posar el punt i final a l’actuació poblesequina. De nou estrenes als pilars, com per exemple una enxaneta totalment nova.
Després de l’actuació i de mobilitzar els preparatius per convidar a les altres dues colles a la deliciosa escudella bandarra, vam dinar tot escoltant la música d’ambient. La festa posterior al Parc de Les Tres Xemeneies es va amanir amb la participació de la DJ Enka i va ser gaudida per la gent d’aquestes tres colles que tantíssim han compartit.