El punt de partida.

No és el mateix començar de zero, sense res a la motxilla i tot per fer, que començar amb un bagatge extens, amb experiència i les cartes necessàries per jugar una bona partida.
Això és el que va passar als Castellers del Poble Sec a la Plaça de Sant Jaume el passat diumenge dia 11 de febrer, en la diada castellera emmarcada a les Festes de Santa Eulàlia, la segona patrona de Barcelona. Una diada que, amb el permís d’anteriors seguicis de barri on s’havia començat ja a escalfar per fer coses més grans, marca l’inici de la temporada de castells a la ciutat comtal.
Després de reunir-se amb les altres set colles locals a la Plaça Nova, la colla bandarra avançaria en forma de cercavila a la tant esperada destinació, una de les places més exigents a la que ja tenen costum d’actuar: la plaça de Sant Jaume, on a dos quarts de dotze del migdia, començarien els castells amb tres rondes a l’antiga, en les que cada colla podria completar fins a tres constructions.
La colla poblesequina va optar per trobar un equilibri entre una construcció més aviat exigent i una estructura que permetès concentrar els nervis que ja havien anat apareixent a mesura que s’acostava el gran moment: el 4 de 7 va ser el primer castell de set pisos portat a plaça per la colla de color blau-cel, i durat el transcurs d’aquest, es va manifestar aquesta inquietud en forma d’un suau temolí que va exigir una mica d’alerta a totes les posicions de tronc i pinya. Malgrat aquest petit contratemps, la quadratura no es va perdre i el castell es va completar amb èxit.
El plat fort arribaria just després: el 5 de 7, un castell que l’any anterior s’havia descarregat en quatre ocasions d’allò més importants, i que enguany ha arribat ben d’hora ben d’hora. Malgrat no ser exageradament lent, tampoc es va fer extremadament curt, i aquesta durada va requerir que el castell s’hagués de defensar aferrissadament quan va començar a patir, sobretot en la descarregada després de les dues aletes. Com si es fes un sincer homenatge a l’eslògan escollit recentment pels actes del vint-i-cinquè aniversari de la colla, el castellva ser descarregat de la manera que es coneix comunament al món casteller com “a la poblesequina”.
Un nou repte sorgia per la tercera ronda: un altre castell de set pisos i mig que havia d’acompanyar l’anterior: un 4 de 7 amb agulla. Quan se’n va muntar el peu, en primera instància no es va donar per vàlid, amb la qual cosa es va haver d’obrir per tornar-se a tancar amb immediatesa. Aquell segon peu va validar-se com a intent a partir de la pujada del pis de terços, però una de les rengles va començar a patir de valent i el tronc mateix va demanar que el castell baixés amb gairebé tota la canalla col·locada. El resultat va ser un intent desmuntat de 4 de 7 amb agulla.
Per poder marxar de plaça amb tres castells complerts, els Castellers del Poble Sec van optar per treure de la reserva el 3 de 7, una estructura que també va patir un pèl, però que va ser molt més defensable fins arribar a la descarregada.
Tres pilars de 4 de color blau-cel van ser els que van posar punt i final a l’actuació de la colla bandarra. Tres pilars alçats d’esquena a l’Ajuntament amb el recurrent missatge que ja està començant a ser una nova tradició a la Plana de Sant Jaume a causa de que, de moment, no ha conegut cap resposta: “Volem un local”, un clam al que es van sumar la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample i els Castellers de Sarrià, i que va acabar amb els Castellers del Poble Sec mostrant amb orgull les banderes amb el seu escut.